18 de nov. 2013

Sexualitat i esport al Consultori Sexual d'Els Matins de TV3

Si voleu visionar la secció del Consultori Sexual del divendres 15 de novembre  a "Els Matins" de TV3  i llegir les notes:  


 

Les notes per al programa:    

 

Esport i Sexualitat
Idees força:
Hi hauria dues vessants:

La recomanació de l'abstinència i prohibició de tenir relacions sexuals abans de les competicions esportives no té cap base fisiològica ni científica

Les persones que realitzen exercici regular tenen millor funció sexual que les sedentàries

Pregunta 1: Per què es diu que és perjudicial per al rendiment esportiu tenir relacions sexuals abans de les competicions?
Segons la creença popular el sexe afebleix o treu energia, en conseqüència, els esportistes de l’alta competició han de tenir una vida sexual limitada i de no ser així corren el risc de no arribar a les seves metes professionals.
Sovint els entrenadors en les concentracions, a més de buscar aïllar als esportistes d'estímuls que els distreguin, aconsellen no tenir relacions sexuals el dia o en els dies previs a la competició sobretot en els homes ja que encara persisteix la idea que el semen és pura energia. Amb tot, en la dona esportista existeixen les mateixes limitacions que per als homes.
Hi ha dos factors que fan creure als atletes que les pràctiques sexuals disminueixen el rendiment esportiu. D'una banda, com la resposta sexual acaba amb un període de relaxació altament reconfortant per una alliberació de prolactina, moltes vegades això és interpretat com un període de cansament o debilitat i sota aquesta percepció es tem arribar minat a la prova esportiva.
D'altra banda, encara està molt difosa la creença que el sexe és l'energia de la vida i que el semen és un líquid particularment energètic. Es pensa que la seva sortida del cos ho afebleix.

Pregunta 2: Però això és cert? Hi ha evidències científiques?
Cap de les creences comentades anteriorment és certa... Particularment, el semen no guarda cap contingut extra d'energia més enllà d'una miqueta de fructuosa que sol estar de sobres en atletes i en els no atletes.
S'han realitzat estudis i recerques sobre aquest tema i en general coincideixen que en l'acte sexual es consumeixen entre 150 i 300 calories. Per tenir una idea, aquest desgast equival a pujar 2 pisos per escala a pas ràpid.
Segons els primers científics  en estudiar la sexualitat humana Masters i Johnson, "l'acte sexual no va en detriment de les condicions físiques de l'atleta entrenat, ja que l'instint sexual és un element característic i particular de tot individu que requereix, com totes les exigències biològiques, d'una satisfacció. La tensió psicofísica i emotiva derivada d'una exigència sexual no satisfeta oportunament, pot donar origen a desequilibris nerviosos".
Ja un estudi de fa més de 15 anys va ser dut a terme pel Dr. Lázaro Mancebo[1] i els seus col·laboradors. Els resultats van ser publicats en els Arxius mèdics de l'Esport, com: “Estudi comparatiu del rendiment físic abans i després de l'activitat sexual en homes”. Aquests van demostrar que no es troben diferències significatives en el rendiment entre un grup d'esportista que no havien mantingut activitat sexual i un altre que havien tingut relacions sexuals la nit anterior i el matí una hora abans del test.
En una revisió feta sobre tots els estudis publicats fins al 2006[2], va confirmar que les respostes cardiovasculars, metabòliques, hormonals i psicològiques són normals i esperables, i no s'ha establert que mantenir relacions sexuals abans de realitzar les proves d'esforç màxim sigui perjudicial o beneficiós. 

Per tant, el mite de l'efecte negatiu queda descartat.

Pregunta 3: I d’on surt aquest mite?
Sovint en persones joves s’associa relació sexual, amb festa i sortir de nit, a banda de també el consum d’alcohol, drogues,... Així que en realitat és la festa i l’abús de substàncies, no dormir,... el que pot afectar al rendiment i no la relació sexual en si.
El mateix mite es retroalimenta, és a dir si l’esportista creu que la relació sexual el condicionarà negativament, pot fer-ho, és a dir allò de la profecia autocomplida.

També a tenir en compte: La separació de l'esportista de la seva parella pot ser també un inconvenient: tristor, sensació de soledat i per tant caigudes en el rendiment.

Pregunta 4: I en canvi les persones que practiquen esport són millors amants?
Tenen millor resposta sexual i per tant se suposa que gaudiran més del sexe.
Estudis[3] sí que demostren que l'exercici regular incrementa el flux sanguini en el clítoris. També les atletes van confessar tenir una millor funció sexual que les dones sanes que van participar en l’estudi.
L'exercici funciona a dos nivells: elevant les endorfines, que actuen com un neuromodulador i augmentant el flux sanguini. Se sap que ambdues vies milloren la funció sexual d'homes i dones.

Gràcies a part de l'equip esportiu del Club Tennis Andrés Gimeno per la seva ajuda, es especial a Yahima, Eli, Cecilia, Alex i Sergi.


[1]  Mancebo L Estudio Comparativo del Rendimiento Físico antes y después de la Actividad Sexual en los varones ( Citat per diferents articles però no trobat l’orginal)
[2] Moncada Jiménez J , Chacón Araya Y . Relaciones sexuales y rendimiento físico: esclareciendo el mito del efecto perjudicial de mantener relaciones sexuales coitales antes de participar en actividades físicas extenuantes. Apunts EDUCACIÓN FÍSICA Y DEPORTES 84 • 2.º trimestre 2006 (58-65)
[3] Karatas OF, Baltaci G, Ilerisoy Z, Bayrak O, Cimentepe E, Irmak R, and Unal D. The evaluation of clitoral blood flow and sexual function in elite female athletes. J Sex Med 2010;7:1185–1189.

 

21 d’oct. 2013

L'asexualitat al Consultori Sexual d'Els Matins de TV3

Bandera Asexualitat

Si voleu visionar la secció del Consultori Sexual del divendres 11 d'octubre  a "Els Matins" de TV3  i llegir les notes:

  
Enllaç: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4707933

Les notes per al programa:    
L’asexualitat 
Idea força:                                                    
 L’ASEXUALITAT encara està oculta en la nostra societat tot i que cada vegada té més adeptes.
Definició:
Les persones asexuals no senten atracció sexual o física cap altra persona i no senten desig pel plaer sexual.
Darrerament hi ha una visibilització d’aquest tipus de categorització, en un món darrerament hipersexualitzat
Pregunta 1: Per què se’n parla darrerament?
Darrerament hi ha una eclosió de la sexualitat en tots els seus àmbits... Tant des de l’orientació, com des del gènere... i s’està tendint a una major acceptació de diferents opcions i tendir a normalitzar determinats estats volguts i triats.
Pregunta 2: És una patologia?
Si no genera angoixa, no es podria categoritzar de patologia. El problema està quan una persona es troba malament amb allò que sent. S’ha de diferenciar entre el desig sexual baix durant un temps i la persona que mai ha sentit o sent desig sexual.
Pregunta 3: Cal una teràpia?
Si no hi ha patologia no caldrà teràpia... Cal identificar bé les sensacions i el grau de malestar que la persona sent i també el seu entorn. Les persones que no tenen tan desig s’han sentit molt incompreses... i tenen dreta sentir-se com bitxos rars, ara bé no sé si cal fer bandera de tot plegat. En determinat moment un grup de persones que s’ha sentit com estranyes, volen visibilitzar-se, tot i que algunes de les plataformes que existeixen al respecte barregen diferents conceptes: no atracció durant un temps, asexuals romàntics, asexuals aromàntics,...
Pregunta 4: Es pot viure sense sexe?
Sí. El sexe no és imprescindible per viure... I també podem viure sense practicar determinades conductes, menjar determinats aliments, experimentar determinades situacions vitals,... Potser no se’n parla tant...
Pregunta 5: Hi ha més homes o dones asexuals?
Les dades no es confirmen que hi hagi més d’un sexe que d’altre, en l’1% que diuen els estudis realitzats...
Pregunta 6: Però que passa quan tens parella?
Allò ideal és que formessin parella dues persones asexuals... i així el problema no hi seria...Tot i que allò important çés arrribar a acords.
El desig pot ser bloquejat per determinats conflictes, medicaments, estrès,... però això no és ser asexual.

Per tenir més informació:  "AVEN", Asexual Visibility and Education Network


7 de set. 2013

"Salut sexual en el món virtual". Seminari del Màster en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida



Hi ha sexe virtual. Moltes persones utilitzen les TIC per a les seves pràctiques sexuals, i les TIC també ofereixen oportunitats als professsionals per a promoure la salut sexual de les persones.
Webs, blogs, xarxes socials, teràpia online, realitat virtual i augmentada, etc. Sembla que no hi ha aturador; el límit és la imaginació de cadascú. Al seminari es farà una revisió de les estratègies i eines TIC per a la promoció d'una vida sexual sana.
Probablement, estem davant d'un altre episodi de la revolució sexual que va començar als inicis del segle XX als països occidentals. Una nova fase, ara al segle XXI, que tindrà les claus en la tecnologia i la globalització.

Ponent: Carme Sánchez Martín. @carmesanchez

Dia: dijous, 26 de setembre de 2013
Hora: 19h
Lloc: Sala Josep Laporte (UOC)
Avinguda Tibidabo, 39-43
08035 Barcelona
Organitza: Universitat Oberta de Catalunya
Data límit d'inscripció: 25/09/2013

Per a més informació cliqueu aquí


16 de jul. 2013

¿Puedo tener una mejor respuesta sexual si aprendo a trabajar mi cuerpo? ¿Competencias y habilidades eróticas son instintivas?


Algunas Ideas para  contestar a estas preguntas

La sexualidad es un dimensión fundamental es la estructuración de la persona a lo largo de su ciclo vital
El abordaje de la sexualidad  humana y de la respuesta sexual se ha de realizar desde un punto de vista integral, entendiéndola como la integración de múltiples elementos, dónde el cuerpo y la mente forman una unidad funcional.
Los pensamientos tienen una influencia evidente en las manifestaciones corporales de la misma manera que el cuerpo, sus movimientos y su actitud tienen una influencia en las percepciones y en los pensamientos.
Desde el punto de vista de la sexología clínica se tiene muy claro cómo los problemas psicológicos, de relación y educacionales  pueden generar trastornos sexuales, pero a veces se infravalora el papel del cuerpo, su lenguaje corporal y el aprendizaje de las respuestas fisiológicas que sin duda también tienen un papel fundamental en los trastornos sexuales.
Los movimientos del cuerpo, las sensaciones visibles y fisiológicas también determinan nuestra sexualidad. El cuerpo y la manera  física de excitarse influye directamente en las experiencias sexuales, así como en la manera de entender la sexualidad y en la creación de las fantasías.

Se ha de estar atento a no psicopatologizar en exceso  de la misma manera que en ocasiones  se medicaliza en exceso.

Las personas tenemos un proceso de sexualización ,que aparece antes del nacimiento y dura hasta la muerte, de la misma manera que tenemos un proceso de desarrollo psicomotor,  cognitivo , del lenguaje ,  emocional o social.

Este proceso de sexualización comienza con el reflejo de la excitación que está presente antes de nacer y  que desde el nacimiento se va desarrollando  al combinarlo  con la madurez motora, las habilidades sensoriales, simbólicas, cognitivas y de interrelación social.
Los genitales son muy importantes,  adquieren ya  mucha relevancia desde los primeros años de vida y es  a través de su exploración y los juegos con los otros , cuando los niños y niñas desarrollan la percepción de la diferencia de género y la identidad sexual.  Estos aprendizajes se consolidan con la repetición y serán requisito previo para la experiencia de placer sexual que se irá desarrollando y reconociendo  a medida que se desarrollen las habilidades comunicativas y emocionales de la persona en la interrelación con los demás.

Las diferentes etapas de la vida, las enfermedades y las discapacidades requieren nuevos procesos de aprendizaje.

La sexualidad es la capacidad humana que posiblemente ha estado más desatendida en su proceso de desarrollo, por padres, educadores y por la sociedad en general.
En cambio  otras  capacidades como el caminar, el control de esfínteres, el lenguaje, la socialización, ... son potenciadas y aclamadas.
No es infrecuente que las primeras investigaciones a nivel genital que hacen los niños sean respondidas con actitudes ambivalentes, de inseguridad o de reprobación. La preocupación por dificultades o déficits de capacidades de los hijos se tornan en alivio cuando éstos no se ocupan demasiado de su genitalidad.

En la sexualidad humana son muy importantes el placer sexual, el deseo, la atracción, la intensidad emocional, los conocimientos, los valores, las ideologías... pero también lo son las habilidades de seducción, la comunicación y la competencia erótica, así como los componentes fisiológicos de la respuesta sexual y la manera física de conseguirla.
La experiencia clínica y científica nos dice que los trastornos sexuales también están relacionados con problemas de aprendizaje sexual fisiológico y genital. Estos problemas pueden ser las causas de aquellos casos que no se resuelven después de solucionar los factores psicológicos y relacionales.

Podemos partir del conocimiento y del sentir de nuestra sexualidad fisiológica para mejorar nuestra satisfacción sexual.
Podemos trabajar nuestra sexualidad fisiológica ya través del cuerpo  y darle la dimensión erótica que permita mejorar nuestra sexualidad. Cambiando nuestra actitud corporal podemos cambiar el resultado de nuestra percepción y sensaciones sexuales.

Lo expuesto anteriormente está en consonancia con el modelo l’  approche sexocorporelle.
Antecedentes:
El modelo sexocorporel es conocido por el profesor Jean Desjardins, que lo ha desarrollado en La Universidad de Quebec. Desjardins conceptualizó un modelo de desarrollo sexual y funcionalidad, para que lo pudieran utilizar los profesionales de sexología en la terapia con sus pacientes. Modelo que han seguido trabajando otros profesionales de la sexología entre los más destacados tenemos a la Dra. Claude Roux Deslandes, profesora de la Universidad de Toulouse y con la que hemos tenido la satisfacción de aprender, hace una semana aquí en Barcelona, en el marco del máster de sexología clínica de la facultad de Medicina de la UB.

L’  approche sexocorporelle trabaja todos los componentes que interactúan en la sexualidad humana. Con la idea de la unidad funcional inseparable que es el cuerpo-mente (cuerpo-cerebro). La separación cuerpo-mente se artificial, ya que los pensamientos, emociones, percepciones y fantasías se encuentran en el cerebro y por lo tanto forman parte de nuestro cuerpo.
Históricamente el impulso corporal ha sido considerado impuro, al contrario del de la mente y el alma.
La debilidad en el proceso de erotización juega un papel en las dificultades sexuales.
Nos falta la conciencia de la dimensión erótica de la sexualidad. Normalmente tenemos una sexualidad poco erotizada.
Conceptos como los siguientes nos ayudan a entender este modelo:
El imaginario no se inmóvil, se mueve y el apoyo que tiene es el cuerpo.
Para trabajar el erotismo podemos empezar desde la excitación sexual.
Trabajamos la excitación sexual desde el movimiento, desde la verticalidad
Verbos: mover, espirar, ir lentamente.

La Dra. Claude Roux Deslandes explica que las parejas estables pierden el deseo porque dejan de mirarse de lejos. La intimidad hace que se miren demasiado de cerca y se dejen de mirar en el conjunto. Dejando de ver aquello que nos atrae sin conocer:  el culo, la forma de caminar, la actitud corporal, la posición de la cadera , la posición de las manos, la cabeza ... Es decir dejamos de reconocer en nuestra pareja la  comunicación erótica del cuerpo que seduce a uno mismo ya los demás.

El modelo sexocorporel ayuda a los pacientes a desarrollar y fortalecer la dimensión erótica de la sexualidad para superar mejor las dificultades sexuales.

8 de jul. 2013

Disfuncions sexuals masculines a "Els Matins" de TV3

Si voleu visionar la secció del Consultori Sexual del dijous passat  a "Els Matins" de TV3  i llegir les notes (també s'inclou la presentació del tercer volum de la trilogia eròtica de Megan Maxwell "Pídeme lo que quieras") :

 
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4628091/Pideme-lo-que-quieras-o-dejame-una-trilogia-erotica-sobre-lintercanvi-de-parelles-I-les-disfuncions-sexuals-masculines

Les notes per al programa:   
L’EJACULACIÓ PRECOÇ
Història: fins fa relativament escasses dècades, el temps ejaculatori no era una preocupació, de fet encara alguns avis fan comentaris sobre la seva rapidesa durant la joventut... Segurament missatges falsos de l’estil “no hi ha dones frígides, sinó homes inexperts” en el context masclista imperant ha provocat que l’home se senti massa responsable de la satisfacció sexual de la dona i de la por a no durar el temps suficient perquè la dona arribi a l’orgasme amb la penetració, a pesar que la consecució d’orgasmes en la dona no depèn tant del temps com d’aspectes qualitatius... 
Definició de l'Ejaculació Precoç (EP):  l’home no pot percebre i/o controlar les sensacions propioceptives  abans del reflex ejaculatori. És a dir, no pot tenir un grau raonable de control voluntari, que permeti prosseguir els moviments del coit mentre es troba en un alt nivell de plaer i d’excitació, fins que decideix “deixar-se anar” i ejacular. 
Prevalença: 30% dels homes. 
Cal tenir en compte:
-  l’EP no és un problema de sensibilitat
- les primeres experiències poden determinar la resposta jaculatòria del futur: aprenentatge de masturbacions ràpides
- els homes que pateixen EP estan preocupats pel control de l’orgasme, alta ansietat per una possible fracàs... En especial els joves tenen pensaments recurrents del tipus “no donar la talla”, “no saber-ho fer” i “quedar com un inexpert”...
- fenomen d’autobservador (síndrome del director de pel·lícules) que genera ansietat, això augmentarà el to simpàtic cortical que enviarà una excessiva quantitat d’impulsos i provocarà una ejaculació més rapida
Factors predisponents: antecedents familiars, mal aprenentatge, algunes alteracions serotoninèrgiques,...
Factors precipitants: baixa freqüència sexual, parella demandant, ansietat d’execució, prostatitits, ...
Factors mantenidors: ansietat d’execució, dèficit d’habilitats psicosexuals,...
Formes clíniques: primària/secundària. I diferències en el temps d’ejaculació durant la masturbació i l’ejaculació intravaginal, entre d’altres conductes.
Tractaments:
Farmacològic: en aquests moments hi ha fàrmacs específics per a l’EP ( com per exemple la Dapoxetina) que incrementen la latència ejaculatòria. Funciona només mentre es pren la medicació.
Teràpia sexual: hi ha diferents tècniques com la dessensibilització sistemàtica, parada i engegada,...  Es recomana la implicació de la parella.
Combinat: Fàrmac+ teràpia sexual (el que aconsegueix més èxits terapèutics)
Consells:
·      L’obsessió pel control és el millor camí per al descontrol
·      Aprendre, com un joc, quin és el moment més proper al punt de no retorn o inevitabilitat ejaculatòria i mitjançant diferents tècniques fer una suau parada per no rebasar-lo i continuar amb l’estimulació
 

LA DISFUNCIÓ ERÈCTIL
Història: L’erecció té una importància capital en totes les cultures i èpoques, i s’ha exaltat en pintures prehistòriques, s’ha definit en papirs egipcis i s’ha deïficat, com és el cas del déu Príap. Encara en el segle XVIII es creia que l’erecció era produïda per esperits o “ventositats vaporoses”, fins que Dionis (1721) descriu la presència de sang en els cossos cavernosos.
Definició de la Disfunció Erèctil (DE): incapacitat, persistent o recurrent, per obtenir o mantenir una erecció apropiada fins al final de l’activitat sexual, que provoca malestar acusat o dificultats en les relacions interpersonals
Les dades què disposem de la Disfunció Erèctil:
25-30% dels homes de més de 50 anys tenen problemes de disfunció erèctil.
Existeix una relació directa entre Disfunció Erèctil i malaltia cardiovascular.
La disfunció erèctil (DE) en aquestes edats pot ser un símptoma sentinella d’avís d’un problema cardiovascular en el futur.
La DE comparteixen factors de risc amb les malalties cardiovasculars: obesitat, sedentarisme, alcohol, tabac, dislipèmies...
Molts d’aquest pacients tenen factors familiars cardiovasculars i per tant un risc.
La majoria de DE son mixtes: hi ha una combinació de component orgànic i psicològic. A partir d’una edat 45 més o menys, el component orgànic es el que té més rellevància.
Descripció dels factors:
  • Orgànics: Patologia vascular, neurològica, hormonals o cavernoses
Diabetis Hipertensió Hipercolesterolèmia Patologia prostàtica Traumatismes o cirurgia de la regió pelviana Lesions medul·lars Estat hormonal. S'associaria a falta de desig. Drogues: heroïna, alcohol, tabac, antidepressius, cimetidines( problemes d’estómac)
Sistema vascular que afectés el teixit  erèctil: arterial per falta de cabal, venós per fuga venosa,...
  • Psicològiques: (més determinants i quasi exclusives en els homes joves)
Factors relacionats amb l’execució
Fets traumàtics recents, Experiències prèvies.
Vulnerabilitat  desenvolupada en d’infantessa i joventut
  • Mixtes: Combinació de factors orgànics i psicològics.
És molt important recordar que en  la majoria dels casos estem davant de la parella amb DE, no només de l’home amb DE
En totes les disfuncions sexuals i també en la DE , és important tenir en compte:
  • Factors predisposant 
Actituds negatives cap a la sexualitat (educació familiar, experiències traumàtiques...) Desvaloració de la imatge corporal...
  • Factors precipitants
Quadres d'ansietat i depressió Temor a perdre el control
  • Factors de manteniment
Anticipació del fracàs Joc eròtic empobrit o estimulació inadequada Ansietat davant de rendiment. Actitud d'espectador

Repercussions: Greu impacte personal i en la relació de parella
Elements que ajuden a diferenciar en la Disfunció Erèctil (DE) si el component orgànic és el més important:
DE orgànica
DE psicològica
Inici gradual
Inici agut
Múltiples situacions
Situacional i variable
No ereccions matutines
Sí ereccions matutines
Desig i ejaculacions normals
Problemes de desig i ejaculació
Problemes psicològics i de parella secundaris
Problemes psicològics d’ansietat
Tractaments:
Farmacològic: en aquests moments hi ha fàrmacs específics per a la DE molt coneguts per tothom (Sildenafilo, Tadafilo, Vardenafilo).
Teràpia sexual: quasi única en les DE d’origen psicològica
Combinat: Fàrmac+ teràpia sexual (el que aconsegueix més èxits terapèutics sobre tot en la orgànica però sovint també en la psicològica)
Recomanacions:
·      Centrar l’atenció en els estímuls sexuals i no en aconseguir una erecció.
·      El penis erecte no és una vareta màgica
·      L’erecció no és el termòmetre que amida el desig, l’amor o la passió
·      No basar tota la relació sexual en el coit o la penetració