Què és la vergonya? (Maneres de Viure-La Xarxa)

Podeu escoltar la participació de la Carme Sánchez d'aquest passat dissabte dia 15 de setembre clicant aquí: Secció "Preguntes desconcertants" al Programa Maneres de Viure de La Xarxa,  i llegir el qüestionari previ sobre el tema:

- La vergonya és un sentiment? És un tret de la personalitat de cadascú? És un sentiment, però també pot ser un tret de personalitat... la persona que sent vergonya o se sent avergonyida és perquè creu que no ha fet o no farà quelcom bé

- Amb quins símptomes es fa palès que un té vergonya en un moment donat? Símptomes psicofisiològics: enrogiment de les galtes, baixar la mirada, postura encongida,... també sensació fins i tot de mareig i de voler desaparèixer

- A què pot ser deguda la vergonya dels nens? Perquè les persones que senten vergonya tenen por de ser abandonades per no fer allò que s’esperava d’elles i els infants en això són més vulnerables

- Com més grans ens fem, menys vergonyosos? En principi sí...

- Per què creus que és més marcat aquest sentiment en unes persones més que en unes altres? Per aprenentatges i també per la personalitat (barreja de la genètica i l’entorn)

- És el mateix vergonya que pudor? El pudor, que és un tipus primitiu de vergonya, és un exemple interessant de com els costums defineixen el contingut dels sentiments i emocions més genuïnes

- Té connotació negativa ser vergonyós? És útil en dosis moderades. La vergonya és un fre a la conducta antisocial i per tant un mecanisme de convivència i de cohesió social imprescindible. El propòsit educatiu ha de ser ensenyar a avergonyir-se per violar una bona norma de conducta, no per desobeir una convenció infundada. El “pocavergonya” també ha de trobar també els seus límits

- Té connotació religiosa? Com està molt relacionada amb els costums i aquests han estat molt modelats per la religiositat , doncs sí…

- És manipulable la vergonya? (per exemple, es pot avergonyir un nen perquè no actuï d'una manera que considerem que no és correcte). S’aprèn també a tenir vergonya, com per exemple quan es recrimina a un nen: “No et fa vergonya?, t’has fet pipí a sobre”

- Fins a quin punt pot condicionar-nos ser vergonyosos? Que podem arribar a fer o deixar de ser per vergonya? La persona amb sentiments de vergonya es guareix canviant el concepte que té de si mateixa, aconseguint així respectar-se i sentir orgull de qui és

- Pot suposar un problema real ser vergonyós (a nivell social o laboral...)? Sí, i s’ha d’intentar superar, amb ajuda o sense...