Podeu escoltar la participació de la Carme Sánchez d'aquest passat dissabte dia 15 de setembre clicant aquí: Secció "Preguntes desconcertants" al Programa Maneres de Viure de La Xarxa, i llegir el qüestionari previ sobre el tema:
- La
vergonya és un sentiment? És un tret de la personalitat de cadascú? És un sentiment, però també pot ser un tret de personalitat... la
persona que sent vergonya o se sent avergonyida és perquè creu que no ha fet o
no farà quelcom bé
- Amb quins
símptomes es fa palès que un té vergonya en un moment donat? Símptomes psicofisiològics: enrogiment de les
galtes, baixar la mirada, postura encongida,... també sensació fins i tot de
mareig i de voler desaparèixer
- A què pot
ser deguda la vergonya dels nens? Perquè les persones que senten
vergonya tenen por de ser abandonades per no fer allò que s’esperava d’elles i els
infants en això són més vulnerables
- Com més
grans ens fem, menys vergonyosos? En principi sí...
- Per què
creus que és més marcat aquest sentiment en unes persones més que en unes
altres? Per aprenentatges i també per la personalitat (barreja
de la genètica i l’entorn)
- És el
mateix vergonya que pudor? El pudor, que és
un tipus primitiu de vergonya, és un exemple interessant de com els costums
defineixen el contingut dels sentiments i emocions més genuïnes
- Té
connotació negativa ser vergonyós? És útil en dosis moderades. La vergonya és un fre a la conducta antisocial i per tant
un mecanisme de convivència i de cohesió social imprescindible. El propòsit
educatiu ha de ser ensenyar a avergonyir-se per violar una bona norma de
conducta, no per desobeir una convenció infundada. El “pocavergonya” també ha de
trobar també els seus límits
- Té
connotació religiosa? Com està molt relacionada amb els
costums i aquests han estat molt modelats per la religiositat , doncs sí…
- És
manipulable la vergonya? (per exemple, es pot avergonyir un nen perquè no actuï
d'una manera que considerem que no és correcte). S’aprèn també a
tenir vergonya, com per exemple quan es recrimina a un nen: “No et fa vergonya?, t’has fet pipí a sobre”
- Fins a
quin punt pot condicionar-nos ser vergonyosos? Que podem arribar a fer o deixar
de ser per vergonya? La persona amb
sentiments de vergonya es guareix canviant el concepte que té de si mateixa,
aconseguint així respectar-se i sentir orgull de qui és
- Pot
suposar un problema real ser vergonyós (a nivell social o laboral...)? Sí, i s’ha d’intentar superar, amb ajuda o sense...
