"La tristesa després del coit" a L'Ofici de Viure de Catalunya Ràdio

Segons una dita clàssica “Post coitum omne animal triste est”: “Tot animal està trist després del coit”; és el que es coneix com a “disfòria post-coital” o “depressió post-coital” i és un baix estat d’ànim, breu i poc profund, que pot aparèixer després de la relació sexual. 

Antoni Bolinches i Carme Sánchez conversen sobre el tema amb el conductor de "L'Ofici de Viure", Gaspar Hernández, amenitzat per les aportacions de l'escriptora Roser Amills:

Sexualitat Lúdica a "Els Matins" de TV3

Si voleu visionar la tertúlia sobre sexualitat d'ahir a "Els Matins" de TV3 i llegir les notes:

Enllaç: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4500891

Interessant destacar l'entrevista de Laia Brufau  "La joguina eròtica com a teràpia" realitzada el 3 de setembre de 2007

Les notes per al programa:
 

Idea força:

Reivindicació de l’aspecte lúdic de la sexualitat

Introducció:

«Quan som petits juguem tot el dia però quan ens fem grans sembla que perdem aquesta capacitat, en tots els aspectes». S’ha de reivindicar aquest aspecte de juguesca de la sexualitat, de passar-s’ho bé sense més.
 

Pregunta 1: Aquest aspecte lúdic sempre inclou la parella?

Un aspecte important del joc sexual es fa en parella o amb altres persones però també cal tenir en compte que a vegades podem jugar “al solitari” perquè no tenim parella o també perquè ens ve de gust també masturbar-nos encara que tinguem parella. 
 

Pregunta 2: Però no està ben vist masturbar-nos si tenim parella?

Existeix la idea errònia que si una persona es masturba, no li vindrà de gust tenir relacions amb la seva parella, i no és cert. És sexualment saludable que una dona o un home es masturbin encara que tinguin parella. Hi ha persones que a més de compartir la seva sexualitat amb algú, també necessiten o els ve de gust masturbar-se. Alguna cosa semblança sol passar quan ens agrada passejar, anar a comprar, menjar,... en companyia moltes vegades, però unes altres també ens agrada fer-ho en solitud.
 

Pregunta 3: I per tant, per aquesta sexualitat lúdica, utilitzem també joguines?

No és imprescindible, però hi ha algunes joguines que ens ajuden. La incorporació de productes eròtics no té finalitats merament comercials sinó que busca noves conductes. També s’utilitzen en el tractament de diferents disfuncions sexuals: anorgàsmia, ejaculació precoç,...
 

Pregunta 4: I quines són les més recomanables?

• Els vibradors
• Els masturbadors
• La cosmètica eròtica
• Les disfresses
• Boles xines

Pregunta 5: Aquestes joguines es presenten en reunions, generalment de dones i que s’anomenen “tapersex”, oi?

Sí van ser les dones les primeres que potser amb la idea d’ampliar les seves sensacions sexuals van acceptar participar en aquestes reunions divertides de presentació de joguines sexuals i moltes estaven dissenyades per a elles, però això ha canviat força i ara també molts homes accepten i fins i tot proven noves joguines.

 

Sexualitat en la gent gran a "Els Matins" de TV3

Si voleu visionar la tertúlia sobre sexualitat d'ahir a "Els Matins" de TV3 i llegir les notes:

Enllaç:  http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4492494

Les notes per al programa:

 

Pregunta 1: Per què hi ha la creença que la gent gran no fa sexe?

La societat transmet la idea d'eterna joventut i amb això, la idea que la sexualitat està només lligada a les persones joves i que gaudeixen de molta salut. En cap moment es planteja el benefici psicològic que aporta aquesta necessitat bàsica de donar i rebre afecte a través d'una relació sexual. És en aquest sentit, en consulta ens trobem que moltes persones d'edat madura senten culpa o manifesten idees de “anormalitat” quan parlen dels seus desitjos o necessitats sexuals. Les persones grans es veuen obligades (o pressionades per les creences socials) a no pensar en el seu cos com a possible font d'activitat sexual.

Pregunta 2: Quins són els mites més estesos entre tothom, però també entre la gent gran?

• No hi ha sexualitat en la tercera edat
• El sexe no importa a les persones madures
• Estan més preocupats pels problemes físics i les malalties
• La sexualitat està associada exclusivament a la reproducció
• Les persones madures no funcionen sexualment
• No tenen desig
• És fàcil que pateixin un infart si practiquen sexe
• Els homes madurs ja no poden intentar-ho per la falta d'erecció
• La sexualitat és només el coit
• El sexe és només per a gent jove
• Ser gran implica deixar de tenir relacions sexuals
• Només tenen interès sexual els vells/as verds
• Només és atractiu allò jove i jovial
• Els majors no s'enamoren
• Tot allò sexual perjudica a la salut seriosament
• El sexe no existeix en la vellesa
• La dona madura no té desig ni plaer
• En els infants i ancians no hi ha sexe (tabú)
• Les persones de la tercera edat, mai tenen interès per aquests temes

Pregunta 3: Però de totes maneres, sí que l’edat provoca canvis biològics que poden afectar la sexualitat d’homes i dones.

Envellir no implica que moltes persones majors estiguin impedides per a l'activitat sexual per malalties, encara que sí que és veritat que l'edat facilita l'estar més susceptible a adquirir-les.

De totes maneres, ser-ne conscient dels canvis biològics i tenir una bona informació, rebaixarà el nivell d’ansietat i comportarà una vivència millor.

Dones: Curiosament, moltes dones, després de la menopausa, manifesten una major satisfacció sexual, perquè desapareix la seva por a l'embaràs. La dona ha de tenir en compte els seus canvis anatòmics i fisiològics progressius, i consultar al seu/va metge de família o a la seva ginecòloga o ginecòleg segons els dubtes o necessitats individuals. Moltes dones requeriran de lubrificants vaginals perquè el coit no els resulti dolorós ( símil hidratant cara/hidratant vagina). La capacitat multiorgàsmica es manté, però és necessari saber que es presenta més feble i amb menys contraccions. La baixada de l'interès sexual, així com d'altres aspectes, estan relacionats amb la disminució de producció de certes hormones.

Homes: a partir dels 55 anys, va declinant la producció de testosterona. També a partir dels 40 anys disminueix la quantitat d'esperma, encara que la seva producció es perllongui fins als 90 anys.

Alguns dels canvis fisiològics que l'home experimenta en la maduresa: necessita major temps d'estimulació per aconseguir l'erecció, sent a més menor la durada d'aquesta i de l'orgasme; es necessita igualment més temps per recuperar-se després d'una erecció; es retarda l'ejaculació i aquesta és menys intensa.

Tant en homes i dones apareix un augment de la incidència de disfuncions sexuals associades amb l'edat i degudes tant a causes mèdiques i psicològiques com a la ingesta de fàrmacs. Però saber com es produeixen els canvis fisiològics ajuden a disminuir les pors i les angoixes que puguin anar presentant-se.

I als canvis fisiològics, cal afegir:

·      La falta d'intimitat (molts estan vivint en residències, on a més no hi ha professionals formats en aquests temes).

·      L'estereotip cultural negatiu: associar la sexualitat merament amb la reproducció o fertilitat.

·      La pressió social o del seu entorn, moltes vegades de la  pròpia família (fills i filles)

·      La pèrdua de la parella per defunció (al no tenir parella estable, és menor l'accessibilitat a mantenir relacions sexuals). I cal afegir a tot això la vivència d'elaboració d’aquest dol.

·      Depressió, que, entre altres factors, induirà a inhibir qualsevol expressió sexual en la gent gran.

Cal destacar la discriminació que podrien patir encara de forma més marcada els avis homosexuals i les àvies lesbianes

El trastorno femenino de excitación sexual persistente

Esta es la presentación de soporte de la actividad organizada por la Societat Catalana de Sexologia en el 27 febrero: "¿Qué sabemos del trastorno femenino de la excitación sexual persistente?". Ponente: Francisca Molero, vice-presidenta de la Societat Catalana de Sexologia.

 

 

L'Educació Sexual dels fills i filles a "Els Matins" de TV3

Si voleu visionar la tertúlia sobre sexualitat d'ahir a "Els Matins" de TV3:

 Enllaç: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4483036

Les notes per al programa:
 

Definició i Introducció:

Educació Sexual: L'aprenentatge sobre els aspectes cognitius, emocionals, socials, relacionals i físics de la sexualitat.

L'educació sexual comença en la primera infància i progressa a través de l'adolescència i adultesa. Aspira a protegir i recolzar un desenvolupament segur de la sexualitat en la infància i joventut.

Es prepara i dóna competència a nens, nenes i joves a través d'informació, habilitats i valors positius perquè comprenguin, gaudeixin de la seva sexualitat i de les seves relacions de manera segura i satisfactòria, responsabilitzant-se de la seva pròpia salut sexual i benestar i la d'altres persones.

Els permet que puguin fer eleccions que millorin les seves vides i contribueixin a fer una societat més compassiva.

Totes les nenes, nens i joves tenen dret a accedir a una educació sexual adequada a la seva edat.

En aquesta definició, el focus principal està en la sexualitat com un potencial humà positiu i una font de satisfacció i plaer. La necessitat clarament reconeguda del coneixement i les aptituds necessàries per prevenir les infeccions sexuals passen a un segon pla dins d'aquesta aproximació global positiva. És més, l'educació sexual hauria de basar-se en els drets humans internacionalment acceptats, en particular, el dret a conèixer, que precedeix a la prevenció de malalties.

“Estándares de Educación Sexual para Europa”. Oficina Regional de la OMS para Europa, 2010.

“L’educació sexual ha de comprendre molt més que la informació” OMS, 1983

______________________________________

Pregunta 1: Quan cal començar a educar sexualment als nostres fills i filles?

L’educació de la sexualitat es produeix en tots els àmbits de la vida de cada dia. És a dir, estem educant també sobre sexualitat des del primer moment que naixen perquè l’educació sexual no és només parlar de preservatius, és observar com els teus pares es relacionen, com t’estimen, com t’expliquen les diferents parts del teu cos, ...

Pregunta 2: Però això no s’aprèn tot sol?

L’educació sexual és un procés continu i de la mateixa manera que aprenem sobre altres aspectes al llarg de la nostra vida, també incorporem informació, actituds i valors sobre tot allò que envolta a la sexualitat. Forma part de la nostra salut i per tant del nostre benestar integral com a persones.

Pregunta 3: Però hi ha un moment que comencen a preguntar...

Els nens i nenes són curiosos de mena i quan tinguin dubtes preguntaran sobre de què estan fets núvols,  i també sobre les seus genitals,  i si en una sèrie veuen que dos homes es casen també preguntaran,...

Curiosament preguntem i comentem al pediatra, a la psicòloga i a les amistats i llegim sobre allò que és millor en la l’alimentació i en canvi sembla que ens costa fer el mateix sobre sexualitat.

Quan s’ha comentat abans que l’educació sexual és un procés això val per a tothom: pares, fills, avis,... Durant tota la nostra vida incorporem informació i podem canviar de conducta i actituds respecte a diferents aspectes de la sexualitat... Per exemple fa només 20 anys ningú no hagués pensat el canvi d’actitud que hi ha hagut respecte a algunes pràctiques sexuals o a determinades convencions socials: per exemple, sexe oral o matrimoni entre persones del mateix sexe....

Pregunta 4: I quan arriben a l’adolescència?

Abans de l’adolescència ve la pubertat i ja es poden introduir alguns aspectes com la primera regla,  els canvis en el cos, l’orientació sexual,... Si durant els primers 10 anys de vida els fills i filles han pogut comentar i s’han adonat que era un tema sobre el qual a casa es podia parlar, no tindran problemes a demanar i explicar.

I si no saben o coneixem algun recurs, tema,... El busquem conjuntament

Exemple de pacient de 19 anys que va venir a la consulta perquè havia comentat el que li passava a la seva mare i junts van buscar el lloc més adient per consultar.

Sovint a l’adolescència cristal·litzen els valors de respecte, responsabilitat,... també la socialització i per tant els diferents tipus de relacions amb els altres... Tant importants en la sexualitat... No s’ha d’espantar, però sí explicar els riscos que també comportar la sexualitat perquè ells i elles puguin prendre les seves decisions...

Pregunta 5: Però els adolescents/joves avui tenen més informació que els mateixos pares...

No és del tot cert... i a més no només és important la informació sinó també els valors que acompanyen aquesta informació.

Si no se’n parla, no existeix... No és cert, continua existint i a més provoca més curiositat i morbositat.

Aprofitar les pel·lícules, sèries,... per comentar determinades situacions i ajudar mitjançant l’aprenentatge vicari a la presa de decisions.

Subtemes interessants a esmentar:  Informació sexual a Internet: la cara i la creu / Els acudits com a font d’informació sexual

El massatge eròtic i les zones erògenes a Els Matins de TV3 (vídeo i notes)

Si voleu visionar la tertúlia sobre sexualitat d'avui als Matins de TV3:

Enllaç: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4474451 Les notes per al programa:

 

Pregunta 1: En què consisteix aquest tipus de massatge?

És un tipus de massatge que només té com objectiu el plaer, gaudir, compartir, millorar la comunicació, contactar, sentir, donar amor i enriquir la vida eròtica, i fins i tot per tractar problemes sexuals.

De vegades les parelles, buscant l'excitació o l'orgasme, obliden que el contacte amb la pell i altres zones diferents als genitals, són una font fonamental de plaer i intimitat, per això, l'objectiu no és l'excitació ni l'erecció, sinó un recorregut pel cos de l'altra persona explorant cada centímetre del seu cos i “sentir”, tant donant com rebent carícies.

Pregunta 2: Quina relació hi ha entre aquest tipus de massatge i les zones erògenes?

Molta!!! Les zones erògenes (del grec éros, amor, desig, i gennáo, produir, fer créixer) del cos humà són les que, mitjançant estímuls externs, especialment el contacte físic amb la parella, aplicats en la seva superfície cutània o mucosa, produeixen aquestes sensacions eròtiques. Però les qui hi estan més relacionades són les anomenades zones erògenes secundàries.

Pregunta 3: Quines són aquestes zones erògenes?

Les zones erògenes deuen la seva sensibilitat a uns corpuscles nerviosos anomenats de Krause-Finger, que reaccionen al contacte, a la pressió, la fricció i la temperatura, produint sensacions inigualables de plaure eròtic; per això reben també el nom de corpuscles de la voluptuositat.

·      zones erògenes primàries que són on aquests corpuscles estan més desenvolupats i coincideixen amb el clítoris femení i el penis masculí.

·      zones erògenes secundàries: Són aquelles amb menor quantitat de terminacions, encara que hi ha molta variació depenent de cada persona, i que, en principi, no són capaces de conduir directament a l'orgasme, sí el faciliten:

o   Tota la pell

o   Genitals: anus, escrot, vulva,...

o   Llavis

o   Orelles

o   Cabell

o   Pits

Pregunta 4: Quina seria la zona erògena secundària més important?

Sens dubte la pell.  Amb una superfície de 18.000 cm² i un milió i mig de receptors sensitius, es pot dir que la pell és l'òrgan sensorial més extens del cos humà . Però en la nostra cultura, aquesta sensibilitat es troba molt bloquejada. Això ha fet que focalitzem la nostra sexualitat en l’àrea genital à COITOCENTRISME.

Pregunta 5: Això significa que som insensibles?

Doncs en part, sí... ens convertim en insensibles, per això el massatge sensitiu té com objectiu principal desbloquejar totes aquestes zones del cos perquè es torni a recuperar la seva capacitat sensitiva i de plaer.

És una part molt important de la teràpia sexual, tant que sovint fem estratègies anomenades de focalització sensorial per passes perquè aquesta sensibilització sigui gradual i fins i tot arribem a prohibir el coit de manera expressa perquè la parella se centri només en retrobar-se o trobar-se.

També podeu escoltar "Torna-les a tocar. Les zones erògenes" al programa de Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer del 15 de novembre de 2013: "Parlem de les zones erògenes... de buscar-les, trobar-les i treballar-les. I ho fem amb Carme Sánchez, sexòloga, psicòloga clínica i codirectora de l'Institut de Sexologia de Barcelona, Adolf Tobeña i Roser Amills".

 

Els Orgasmes a Els Matins de TV3

Si voleu visionar la tertúlia sobre sexualitat d'avui als Matins de TV3:

 
Enllaç: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4465851

Les Notes per al Programa:

1.- Què és l'orgasme?

Definir l'orgasme no és gens fàcil ja que és una experiència subjectiva i variable. Hi ha alguns més intensos, uns altres menys, uns més curts, uns altres més llargs, uns amb sentiments altres amb més desig.

L'orgasme forma part de la resposta sexual. És el punt màxim de l'excitació sexual, un intens pic de plaer, una alteració transitòria de la consciència, un alliberament sobtat de tensió muscular que s'acompanya de canvis corporals: canvis en la respiració, en la freqüència cardíaca, contraccions rítmiques involuntàries dels òrgans genitals i de tot el cos.

Les dones noten les contraccions vaginals, els homes ejaculen. Els dos acaben amb una forta sensació de benestar físic i emocional. Després d'uns segons el cos es relaxa i s'aconsegueix una sensació de tranquil·litat. Sens dubte és per tot això pel que la majoria de les persones ho busca i ho desitja.

L'orgasme com les relacions sexuals satisfactòries té efectes molt positius per a les persones:

- Influeix de manera molt positiva en l'autoestima.

- Revitalitza i estimula la creativitat.

- Afavoreix el benestar físic i emocional.

Sense oblidar que l'important en una relació sexual amb una altra persona, és compartir plaer: gaudir de cadascun dels moments, de les fantasies, de les carícies, dels orgasmes, un o molts o en ocasions cap.

2.- Els homes i les dones necessiten el mateix per arribar a l'orgasme? Homes i dones necessiten motivació i estímuls sexuals per excitar-se i arribar a l'orgasme. El que passa és que el tipus d'estímuls i la seva rapidesa a actuar solen ser diferents per a tots dos sexes.

Els estímuls visuals són una potent font de motivació per desencadenar la resposta sexual masculina, les carícies a la zona genital contribueixen a l'erecció i si els estímuls es mantenen pot aparèixer l'ejaculació i l'orgasme en poc temps, en ocasions abans del que es desitjaria.

La dona en canvi té més necessitat d'envoltar-se d'un clima adequat, en moltes ocasions desitja un preàmbul amorós: jocs i carícies prèvies, que van desencadenant la resposta d'excitació i en ocasions també el desig. El manteniment d'aquests estímuls, el deixar-se portar, el sentir i gaudir la portaran a aconseguir l'orgasme, en ocasions més tard del que desitjaria.

Sabem que els homes en general triguen menys que les dones a arribar a l'orgasme. A molts homes els agradaria allargar el temps que triguen a ejacular per poder gaudir més de tota la trobada sexual amb la seva parella i a algunes dones els agradaria accelerar una mica el temps per aconseguir el clímax.

La gratificació d'experimentar i compartir plaer juga un paper important en la relació de parella.

3.- És possible aproximar temps i gaudir sense pressió? El mite de l’orgasme simultani

En moltes ocasions l'home i la seva parella es poden sentir frustrats davant una ejaculació més ràpida de la desitjada o davant un orgasme que no arriba. La por a aquesta situació origina actituds i comportaments que, lluny de millorar el problema, ho agreugen.

Si el problema és ejacular ràpid: solen disminuir el joc eròtic i els preliminars, anar directes al coit sense passar per la fase d'excitació prèvia, utilitzen maniobres de distracció com pensar en altres coses…

Si el problema és que es triga a arribar a l'orgasme, obstinadament es pensa que s'ha d'aconseguir.

  En els dos casos la pressió provoca que deixin de ser receptiu als estímuls eròtics i deixin de sentir i gaudir sexualment.

Però responent a la pregunta, sí que és possible aproximar els temps i gaudir sense pressió. Ens podem ajudar de gels estimuladors i també de preservatius retardants.

En aquest clima de tranquil·litat i seguretat és quan més fàcilment es pot aprendre i compartir amb la parella. És quan més fàcilment s'aproximen els temps per arribar a l'orgasme, i és quan s'afavoreix gaudir sense pressió.

Un altre punt important, no centrar només la sexualitat en el COITà coitocentrisme

4.- Dones i homes fingim els orgasmes?

Moltes  vegades aquesta pressió per aconseguir l’orgasme simultani pot provocar que dones i homes fingeixin en algun moment l’orgasme.

D’altres vegades i sobre tot en el cas de les dones, el fet de fingir ve donat perquè tenen una incapacitat per arribar a l’orgasme. És una disfunció sexual que s’anomena “anorgàsmia”. L’anorgàsmia té el seu origen en pors i problemes psicològics: educació restrictiva i rígida, experiències poc satisfactòries, manca de coneixements teòrics sobre la sexualitat i les seves tècniques,...

Amb l’ajuda de teràpia i també de la tecnologia (estimulants i vibradors) la majoria de dones que consulten per anorgàsmia acaben tenint orgasmes.

Pel·lícula Hysteria (2011): http://www.fotogramas.es/Peliculas/Hysteria

5.- En les dones, hi ha diferents tipus d’orgasmes?

Més que diferents tipus d’orgasmes, hi ha diferents tipus d’estimulació per arribar a un orgasme que serà sempre diferent. Tot aquest desgavell entre orgasmes vaginals i orgasmes clitoridians ve de la teoria sobre la sexualitat de Freud que resumint manifestava que les dones adultes havien de gaudir d’un orgasme vaginal i en canvi les que tenien problemes només del clioridià... i això no era gens científic.

Estudis més recents, conclouen que gairebé totes les dones arriben a l’orgasme per l’estimulació del clítoris i que algunes arriben per altres vies: penetració vaginal, estimulació punt G,... però això no significa que uns orgasmes d’una manera siguin millors que d’una altra...