Empezamos la preinscripción de la 5ª
edición del Máster de Sexología Clínica y Salud Sexual de la Facultad de
Medicina de la Universidad de Barcelona.
Todo un éxito y un verdadero lujo
compartir aprendizajes con profesionales, alumnado y profesorado, que han
estado y están en este proyecto.
Esperamos que esta nueva edición
acoja, como ha ocurrido en las anteriores, a compañeros y compañeras de todo el
territorio español, del resto de Europa y de Latinoamérica. Esta variedad es
una de las riquezas de este máster.
Comencem la preinscripció de la 5ª
edició del Màster de Sexologia Clínica i Salut Sexual de la Facultat de
Medicina de la Universitat de Barcelona.
Tot un èxit i un veritable luxe
compartir aprenentatges amb professionals, alumnat i professorat, que han estat
i estan en aquest projecte.
Esperem que aquesta nova edició
aculli, com ha ocorregut en les anteriors, a companys i companyes de tot el
territori espanyol, de la resta d'Europa i de Llatinoamèrica. Aquesta varietat
és una de les riqueses d'aquest màster.
L’ejaculació femenina existeix, és una líquid que s’expulsa a través de les glàndules uretrales, parauretrales i de Skene (anomenada pròstata femenina)
Definició: És un fluid expulsat per la uretra de les dones durant l’activitat sexual.
Pregunta 1: Això de l’ejaculació femenina és un tema nou, descobert darrerament?
No. Ja Hipòcrates parlava de semen femení, posteriorment va ser Galè qui no atenint-se a les tesis aristotèliques, va defensar l'existència d'un líquid seminal femení. De Graaf (1672), postulava l'existència de la “prostatae” femenina o “corpus glandulosum” que, segons ell, segregava un suc que feia a la dona més libidinosa. No obstant això, en temps moderns, l'aposta més important la va realitzar Grafenberg (1950), qui va voler demostrar la presència d'un àrea (actualment denominada punt G) en el terç mitjà de la paret anterior de la vagina, l'estimulació de la qual implicaria l'emissió d'un líquid en el moment de l'orgasme. No obstant això, va ser el treball de Ladas, Whipple i Perry sobre el punt G en 1982, el que més va contribuir a la difusió social del tema, generant-se una nova etapa en la recerca de la resposta sexual femenina.
Pregunta 2: I en què consisteix?
Hi ha dones que consulten perquè abans o just en el moment de l’orgasme, expulsen un líquid i la majoria pensen que s’orinen, que és “incontinència urinària” i no és així... I d’altres perquè després de tenir les relacions sexuals, tenen un desig molt gran d’orinar i els hi resulta incòmode...
Francisco Cabello Santamaría, director de l'Institut Andalús de Sexologia i Psicologia, va dur a terme, en 1996, un experiment en el qual va analitzar l'orina de 24 dones després de tenir un orgasme i en totes les mostres va trobar antigen específic prostàtic (PAS), un component del líquid ejaculatori femení. Sembla ser que totes les dones ejaculen, però tan sol algunes ho fan de forma espectacular i a la manera masculina.
Pregunta 3: I cal que totes les dones expulsin aquest líquid?
La majoria l’expulsen però no s’adonen, perquè són només unes gotes... Hi ha diferents tècniques per aconseguir-lo durant l’orgasme i que els orgasmes puguin ser més intensos, però no cal obsessionar-se...
Darrerament i perquè s’ha posat de moda en les pel·lícules porno ( squirt, squirting ), sembla que ara totes les dones han d’aconseguir com sigui una ejaculació increïble i abundant... Experimentar és bo, sempre i quan no ens faci obsessionar-nos i llavors no gaudir.
Pregunta 4: I quines tècniques són?
Com s’aprecia al dibuix, està localitzat en el terç mitjà de la paret anterior de la vagina i per tant si s’estimula aquesta zona, que es nota més rugosa després d’haver estimulat el clítoris, i combinant-los amb el exercicis de Kegel, es pot arribar a un orgasme acompanyat de l’emissió de líquid transparent.
Diplomada
en Sexologia Clínica y en Hipnosis Eriksoniana en Paris.
Profesora del Master de Sexología Clínica y Salud Sexual en la
Universidad de Barcelona
Días 17 y 18 de enero de 2014
Viernes 17, de 16 a 21 horas
Sábado 18, de 9 a
14 horas
Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona.
En el marco del Master de Sexología Clínica ySalud Sexual de la Facultad de Medicina de la
Universidadde Barcelona y organizado
conjuntamente con:
La Societat Catalana de Sexología.
L’Institució Privada Catalana de Salut Sexual.
L’Institut de Sexología de Barcelona.
L’IPAB. Institut Psicología Antoni Bolinches
Dirigido a: profesionales interesados en la sexología
Precio del Seminario: 60€.
Inscripciones: Institut de Sexología de
Barcelona
Telef. 934516598. info@insexbcn.com
Hacer el ingreso
correspondiente o la transferencia bancaria en la cuenta deCaixaSabadell, num. 2059-0272-61-0000060455, a nombre de I.P.Catalana de
Salut Sexual y enviar el resguardo por correo electrónico acatsex.cat@mesvilaweb.cat
O bienpor correo postal a la IPC de Salut
Sexual,Sant Francesc,4.-08350-Arenys de Mar.
La hipótesis de Erikson se fundamenta
en el hecho de que existen en cada uno de nosotros, mecanismos que
trabajan continuamente para mantener nuestro equilibrio.
La Hipnosis representaría
un estado privilegiado de funcionamiento, en donde el ser humano, tiene la
posibilidad de restructurarse de manera satrisfactoria y liberadora. (J.
Hoareau)
La Hipnosis Eriksoniana es un método terapéutico que permite
cambiar la manera de funcionar mentalmente, escapándose a los bloqueos complejos,
que nos dificultan vivr. (Jena Godin)
El rol del terapeuta sería enseñar al paciente,
a conocer su inmensa reserva de aprendizaje y de potencia, enseñar a poder
confiar en ella, ayudándole a que él mismo se ayude para resolver su problema,
tal como él quiere y necesita.
PROGRAMA
Viernes de 16h a 21h
Estudiaremos
las bases teóricas y fundamentos de La
Hipnosis Eriksoniana como Acto Terapeutico, y La Hipnosis Eriksoniana,
aplicada a las Disfunciones Sexuales Femeninas y Masculinas.
Sábado de 9h a 14h
Trabajaremos en el aprendizaje de su práctica en
generaly concretamenteen su aplicación en las Disfunciones Sexuales
La recomanació de l'abstinència i prohibició de tenir relacions sexuals abans de les competicions esportives no té cap base fisiològica ni científica
Les persones que realitzen exercici regular tenen millor funció sexual que les sedentàries
Pregunta 1: Per què es diu que és perjudicial per al rendiment esportiu tenir relacions sexuals abans de les competicions?
Segons la creença popular el sexe afebleix o treu energia, en conseqüència, els esportistes de l’alta competició han de tenir una vida sexual limitada i de no ser així corren el risc de no arribar a les seves metes professionals.
Sovint els entrenadors en les concentracions, a més de buscar aïllar als esportistes d'estímuls que els distreguin, aconsellen no tenir relacions sexuals el dia o en els dies previs a la competició sobretot en els homes ja que encara persisteix la idea que el semen és pura energia. Amb tot, en la dona esportista existeixen les mateixes limitacions que per als homes.
Hi ha dos factors que fan creure als atletes que les pràctiques sexuals disminueixen el rendiment esportiu. D'una banda, com la resposta sexual acaba amb un període de relaxació altament reconfortant per una alliberació de prolactina, moltes vegades això és interpretat com un període de cansament o debilitat i sota aquesta percepció es tem arribar minat a la prova esportiva.
D'altra banda, encara està molt difosa la creença que el sexe és l'energia de la vida i que el semen és un líquid particularment energètic. Es pensa que la seva sortida del cos ho afebleix.
Pregunta 2: Però això és cert? Hi ha evidències científiques?
Cap de les creences comentades anteriorment és certa... Particularment, el semen no guarda cap contingut extra d'energia més enllà d'una miqueta de fructuosa que sol estar de sobres en atletes i en els no atletes.
S'han realitzat estudis i recerques sobre aquest tema i en general coincideixen que en l'acte sexual es consumeixen entre 150 i 300 calories. Per tenir una idea, aquest desgast equival a pujar 2 pisos per escala a pas ràpid.
Segons els primers científicsen estudiar la sexualitat humana Masters i Johnson, "l'acte sexual no va en detriment de les condicions físiques de l'atleta entrenat, ja que l'instint sexual és un element característic i particular de tot individu que requereix, com totes les exigències biològiques, d'una satisfacció. La tensió psicofísica i emotiva derivada d'una exigència sexual no satisfeta oportunament, pot donar origen a desequilibris nerviosos".
Ja un estudi de fa més de 15 anys va ser dut a terme pel Dr. Lázaro Mancebo[1] i els seus col·laboradors. Els resultats van ser publicats en els Arxius mèdics de l'Esport, com: “Estudi comparatiu del rendiment físic abans i després de l'activitat sexual en homes”. Aquests van demostrar que no es troben diferències significatives en el rendiment entre un grup d'esportista que no havien mantingut activitat sexual i un altre que havien tingut relacions sexuals la nit anterior i el matí una hora abans del test.
En una revisió feta sobre tots els estudis publicats fins al 2006[2], va confirmar que les respostes cardiovasculars, metabòliques, hormonals i psicològiques són normals i esperables, i no s'ha establert que mantenir relacions sexuals abans de realitzar les proves d'esforç màxim sigui perjudicial o beneficiós.
Per tant, el mite de l'efecte negatiu queda descartat.
Pregunta 3: I d’on surt aquest mite?
Sovint en persones joves s’associa relació sexual, amb festa i sortir de nit, a banda de també el consum d’alcohol, drogues,... Així que en realitat és la festa i l’abús de substàncies, no dormir,... el que pot afectar al rendiment i no la relació sexual en si.
El mateix mite es retroalimenta, és a dir si l’esportista creu que la relació sexual el condicionarà negativament, pot fer-ho, és a dir allò de la profecia autocomplida.
També a tenir en compte: La separació de l'esportista de la seva parella pot ser també un inconvenient: tristor, sensació de soledat i per tant caigudes en el rendiment.
Pregunta 4: I en canvi les persones que practiquen esport són millors amants?
Tenen millor resposta sexual i per tant se suposa que gaudiran més del sexe.
Estudis[3] sí que demostren que l'exercici regular incrementa el flux sanguini en el clítoris. També les atletes van confessar tenir una millor funció sexual que les dones sanes que van participar en l’estudi.
L'exercici funciona a dos nivells: elevant les endorfines, que actuen com un neuromodulador i augmentant el flux sanguini. Se sap que ambdues vies milloren la funció sexual d'homes i dones.
Gràcies a part de l'equip esportiu del Club Tennis Andrés Gimeno per la seva ajuda, es especial a Yahima, Eli, Cecilia, Alex i Sergi.
[1]Mancebo L Estudio Comparativo del Rendimiento Físico antes y después de la Actividad Sexual en los varones ( Citat per diferents articles però no trobat l’orginal)
[2]Moncada Jiménez J , Chacón Araya Y . Relaciones sexuales y rendimiento físico: esclareciendo el mito del efecto perjudicial de mantener relaciones sexuales coitales antes de participar en actividades físicas extenuantes. Apunts EDUCACIÓN FÍSICA Y DEPORTES 84 • 2.º trimestre 2006 (58-65)
[3]Karatas OF, Baltaci G, Ilerisoy Z, Bayrak O, Cimentepe E, Irmak R, and Unal D. The evaluation of clitoral blood flow and sexual function in elite female athletes. J Sex Med 2010;7:1185–1189.
