Disfuncions sexuals masculines a "Els Matins" de TV3

Si voleu visionar la secció del Consultori Sexual del dijous passat  a "Els Matins" de TV3  i llegir les notes (també s'inclou la presentació del tercer volum de la trilogia eròtica de Megan Maxwell "Pídeme lo que quieras") :

 
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4628091/Pideme-lo-que-quieras-o-dejame-una-trilogia-erotica-sobre-lintercanvi-de-parelles-I-les-disfuncions-sexuals-masculines

Les notes per al programa:   

L’EJACULACIÓ PRECOÇ

Història: fins fa relativament escasses dècades, el temps ejaculatori no era una preocupació, de fet encara alguns avis fan comentaris sobre la seva rapidesa durant la joventut... Segurament missatges falsos de l’estil “no hi ha dones frígides, sinó homes inexperts” en el context masclista imperant ha provocat que l’home se senti massa responsable de la satisfacció sexual de la dona i de la por a no durar el temps suficient perquè la dona arribi a l’orgasme amb la penetració, a pesar que la consecució d’orgasmes en la dona no depèn tant del temps com d’aspectes qualitatius... 

Definició de l'Ejaculació Precoç (EP):  l’home no pot percebre i/o controlar les sensacions propioceptives  abans del reflex ejaculatori. És a dir, no pot tenir un grau raonable de control voluntari, que permeti prosseguir els moviments del coit mentre es troba en un alt nivell de plaer i d’excitació, fins que decideix “deixar-se anar” i ejacular. 

Prevalença: 30% dels homes. 

Cal tenir en compte:

-  l’EP no és un problema de sensibilitat

- les primeres experiències poden determinar la resposta jaculatòria del futur: aprenentatge de masturbacions ràpides

- els homes que pateixen EP estan preocupats pel control de l’orgasme, alta ansietat per una possible fracàs... En especial els joves tenen pensaments recurrents del tipus “no donar la talla”, “no saber-ho fer” i “quedar com un inexpert”...

- fenomen d’autobservador (síndrome del director de pel·lícules) que genera ansietat, això augmentarà el to simpàtic cortical que enviarà una excessiva quantitat d’impulsos i provocarà una ejaculació més rapida

Factors predisponents: antecedents familiars, mal aprenentatge, algunes alteracions serotoninèrgiques,...

Factors precipitants: baixa freqüència sexual, parella demandant, ansietat d’execució, prostatitits, ...

Factors mantenidors: ansietat d’execució, dèficit d’habilitats psicosexuals,...

Formes clíniques: primària/secundària. I diferències en el temps d’ejaculació durant la masturbació i l’ejaculació intravaginal, entre d’altres conductes.

Tractaments:

Farmacològic: en aquests moments hi ha fàrmacs específics per a l’EP ( com per exemple la Dapoxetina) que incrementen la latència ejaculatòria. Funciona només mentre es pren la medicació.

Teràpia sexual: hi ha diferents tècniques com la dessensibilització sistemàtica, parada i engegada,...  Es recomana la implicació de la parella.

Combinat: Fàrmac+ teràpia sexual (el que aconsegueix més èxits terapèutics)

Consells:

·      L’obsessió pel control és el millor camí per al descontrol

·      Aprendre, com un joc, quin és el moment més proper al punt de no retorn o inevitabilitat ejaculatòria i mitjançant diferents tècniques fer una suau parada per no rebasar-lo i continuar amb l’estimulació

 

LA DISFUNCIÓ ERÈCTIL

Història: L’erecció té una importància capital en totes les cultures i èpoques, i s’ha exaltat en pintures prehistòriques, s’ha definit en papirs egipcis i s’ha deïficat, com és el cas del déu Príap. Encara en el segle XVIII es creia que l’erecció era produïda per esperits o “ventositats vaporoses”, fins que Dionis (1721) descriu la presència de sang en els cossos cavernosos.

Definició de la Disfunció Erèctil (DE): incapacitat, persistent o recurrent, per obtenir o mantenir una erecció apropiada fins al final de l’activitat sexual, que provoca malestar acusat o dificultats en les relacions interpersonals

Les dades què disposem de la Disfunció Erèctil:

25-30% dels homes de més de 50 anys tenen problemes de disfunció erèctil.

Existeix una relació directa entre Disfunció Erèctil i malaltia cardiovascular.

La disfunció erèctil (DE) en aquestes edats pot ser un símptoma sentinella d’avís d’un problema cardiovascular en el futur.

La DE comparteixen factors de risc amb les malalties cardiovasculars: obesitat, sedentarisme, alcohol, tabac, dislipèmies...

Molts d’aquest pacients tenen factors familiars cardiovasculars i per tant un risc.

La majoria de DE son mixtes: hi ha una combinació de component orgànic i psicològic. A partir d’una edat 45 més o menys, el component orgànic es el que té més rellevància.

Descripció dels factors:

• Orgànics: Patologia vascular, neurològica, hormonals o cavernoses

Diabetis Hipertensió Hipercolesterolèmia Patologia prostàtica Traumatismes o cirurgia de la regió pelviana Lesions medul·lars Estat hormonal. S'associaria a falta de desig. Drogues: heroïna, alcohol, tabac, antidepressius, cimetidines( problemes d’estómac)

Sistema vascular que afectés el teixit  erèctil: arterial per falta de cabal, venós per fuga venosa,...

• Psicològiques: (més determinants i quasi exclusives en els homes joves)

Factors relacionats amb l’execució

Fets traumàtics recents, Experiències prèvies.

Vulnerabilitat  desenvolupada en d’infantessa i joventut

• Mixtes: Combinació de factors orgànics i psicològics.

És molt important recordar que en  la majoria dels casos estem davant de la parella amb DE, no només de l’home amb DE

En totes les disfuncions sexuals i també en la DE , és important tenir en compte:

• Factors predisposant 

Actituds negatives cap a la sexualitat (educació familiar, experiències traumàtiques...) Desvaloració de la imatge corporal...

• Factors precipitants

Quadres d'ansietat i depressió Temor a perdre el control

• Factors de manteniment

Anticipació del fracàs Joc eròtic empobrit o estimulació inadequada Ansietat davant de rendiment. Actitud d'espectador

Repercussions: Greu impacte personal i en la relació de parella

Elements que ajuden a diferenciar en la Disfunció Erèctil (DE) si el component orgànic és el més important:

DE orgànica	DE psicològica
Inici gradual	Inici agut
Múltiples situacions	Situacional i variable
No ereccions matutines	Sí ereccions matutines
Desig i ejaculacions normals	Problemes de desig i ejaculació
Problemes psicològics i de parella secundaris	Problemes psicològics d’ansietat

Tractaments:

Farmacològic: en aquests moments hi ha fàrmacs específics per a la DE molt coneguts per tothom (Sildenafilo, Tadafilo, Vardenafilo).

Teràpia sexual: quasi única en les DE d’origen psicològica

Combinat: Fàrmac+ teràpia sexual (el que aconsegueix més èxits terapèutics sobre tot en la orgànica però sovint també en la psicològica)

Recomanacions:

·      Centrar l’atenció en els estímuls sexuals i no en aconseguir una erecció.

·      El penis erecte no és una vareta màgica

·      L’erecció no és el termòmetre que amida el desig, l’amor o la passió

·      No basar tota la relació sexual en el coit o la penetració

 

Com li dic que ja no l'estimo. Claus per trencar bé amb la parella.

Podeu escoltar la participació de la Francisca Molero d'aquest passat dissabte dia 29 de juny a la Secció "Vida Matrimonial i Marítima" del Programa El Suplement de Catalunya Ràdio clicant aquí i llegir les seves notes sobre el tema:

 

Una separació, un trencament sempre provoca una crisis vital en els membres de la parella.

Aquesta crisi comporta molts canvis, canvis d’adaptació que impliquen posar en marxa recursos i estratègies personals.

Es parla que tot aquest procés dura aproximadament 2 anys, temps necessari per trencar amb el passat, reorganitzar la vida i reconstruir relacions.

Per definir el com dir-lo i les claus perquè sigui la millor manera hem de tenir en compte alguns factors: Partim de la base que es una decisió pensada, irrevocable i ferma. El pitjor escenari es el de l’ambivalència amb una manca de decisió clara... Un altre escenari complicat sobretot respecte a les conseqüències futures, és dir-ho sense massa reflexió, és prendre la decisió de manera sobtada.

Primer escenari: decisió pensada i ferma.

És molt  estrany que sigui de mutu acord.  Es més freqüent que un prengui la decisió i l’altre  accepti malgrat no estar d’acord.

Les causes de la ruptura són moltes: desamor, gelosia patològica, terceres persones, violència, problemes amb els fills...

Les conseqüències afecten als dos membres de la parella, als fills, a la família, al amics...

El trencament es una experiència dolorosa de fracàs, apareixen sentiments de por, inseguretat, culpabilitat, solitud...

Depèn molt de com s’ha arribat aquí: després d’un llarg període de temps de no funcionar o bé de sobte perquè ha aparegut una tercera persona.

La persona que pren la decisió malgrat tenir-ho clar té molts dubtes de si és aquesta la decisió correcta. Però quan la ha pres es perquè  té  la percepció  de la seva pròpia capacitat per a superar-lo i sortir a flotació compte amb recursos personals i socials que disminuiran l’impacta emocional i econòmic de la separació. 

Aquests dubtes poden estar influïts per : si ja té una alternativa amorosa, si ha hagut fracassos anteriors i com s’han gestionat, l’edat, els fills, els recursos econòmics, les relacions socials...(tots aquest factors podem ser compartits també per la persona abandonada)

Si la persona que deixa té molts sentiment de culpa tindrà la tendència a fer moltes concessions, i no lluitar per coses que podem ser justes con la custòdia del fills , repartiment de béns i fins i tot pot hipotecar-se de per vida.

Malgrat que en ocasions pot tenir la temptació de fer una valoració massa negativa i  esbiaixada de la relació per sentir-se millor i retrau coses que podem fer més mal a la persona abandonada.

La persona abandonada ha d’afegir al dolor propi de la ruptura el desconcert de veure’s acusada de moltes coses que no hi pensava. Sentiments de  culpa i de ràbia són freqüents. Molts dubtes i moltes preguntes del perquè, sense adonar-se que no sempre existeix una explicació raonable i a vegades només el temps dóna la resposta.

Hi ha ocasions també en què la persona abandonada té un sentiment de llibertat , no ha pres la decisió però la ha facilitada.

Com dir-li?

Triar un moment adequat amb la privacitat necessària.

Triar el moment emocional més favorable, buscar un moment tranquil.

Parlar des dels propis sentiments.

Explicar les raons que un té per haver arribat en aquesta situació, sempre deixant clar que és subjectiva.

No fer-se la víctima

No desqualificar la seva parella

No implicar la família en el conflicte

Afrontar de manera adequada la crítica i la ràbia de la seva parella. No intentar justificar el seu comportament perquè es pot entendre com un eximent de tota culpa.

Una vegada s’ha dit , arriba com afrontar-lo.

La persona abandonada ha de buscar solucions per refer la seva vida.

Experimentarà inicialment pensaments pessimistes, minva de la seva autoestima, no s’ha sentit respectada, valorada ni estimada.

El procés d’adaptació al canvi comença con l’acceptació de la ruptura. A partir d’aquí ha de començar a treballar la seva autoestima, reorganitzar les seves relacions familiars, socials i emocionals.

Els pensaments catastrofistes determinen emocions i actuacions que no son gens adequades.

Treballar en la línia que els pensaments són hipòtesis que fem sobre la realitat que vivim i per tant s’han de verificar si són veritables o falses.

Desenganxar-se emocionalment de la ex parella: Com fer-ho?

No buscar informació  de la nova vida de la exparella.

Demanar-li a la família que no informi de la exparella

No fomentar les amistats de la exparella

No buscar llocs de coincidència

No demanar-li consells ni assessorament a la exparella

Evitar parlar del tema a totes hores amb els amics o família

No acceptar xantatges de la exparella ni fer-los

Eliminar els records de la casa

Donar-se permís per experimentar temors i plorar

Mantenir-se actiu/va

Augmentar les activitats plaents

Fer coses altruistes

Cuidar l’aspecte

Mantenir l’amistat amb membres de la família de la exparella, però no per a obtenir informació de ella, ni per convertir-la en un substitut de la relació perduda.

Acceptar la pèrdua sabent que es pot sobreviure a ella i que la nova etapa pot ser molt millor que la passada.

 

 

Seminario ''EL DESARROLLO Y EL REFUERZO DE LA DIMENSIÓN ERÓTICA DE LA SEXUALIDAD: CAMPO DE ACCIÓN DEL SEXÓLOGO''

El vaginisme a "Els Matins" de TV3

Si voleu visionar la secció del Consultori Sexual d'avui a "Els Matins" de TV3  i llegir les notes: 

 Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4611431/Que-es-el-vaginisme

Les notes per al programa:

 

Idea força:

El vaginisme s’inclou en els trastorns per dolor. Es un important problema de salut ja que a més d’impedir la fecundació de manera natural, evita que la dona pugui realitzar-se una simple citologia. I pitjor és la repercussió en l’autoestima de la dona que no pot aconseguir una relació sexual “normalitzada”

Introducció:

El vaginisme és la contracció INVOLUNTÀRIA de la musculatura que rodeja l’obertura vaginal i del terç extern de la vagina. Cal destacar que és una disfunció sexual amb un bon pronòstic de resolució.

Pregunta 1: Com afecta el vaginisme a la sexualitat de la dona?

La dona vol practicar el coit amb la seva parella i sent un dolor terrible, o fins i tot la penetració del penis es fa impossible. Generalment també té problemes si vol utilitzar tampons i la inserció d'un dit en la vagina li provoca greus molèsties.

Moltes dones comenten que sembla que tinguin una barrera (“vull i no puc”), i la reacció sol ser de culpabilitat per la incomprensible resposta automàtica de la seva vagina.

Pregunta 2: I la reacció de la parella?

La majoria de les parelles també se senten responsables i intenten buscar altres fórmules perquè el coit és possible, però també n’hi ha que pensen que el vaginisme està provocat per la mateixa noia que intenta boicotejar la relació sexual posant-se tensa a propòsit.

Pregunta 3: I les causes que el provoquen?

Si descartem les causes físiques, que són poc freqüents, ( com per exemple un himen rígid), el vaginisme sol tenir el seu origen en la creença errònia que les primeres relacions sexuals són sempre doloroses, per la por a un embaràs no desitjat, el temor a no estar preparada, o segura, per tenir relacions sexuals o a perdre el control durant el coit, i també com a conseqüència d'haver viscut experiències sexuals traumàtiques (abusos sexuals o violacions).

BINOMI: POR+DOLOR

Ara bé, l’existència de vaginisme no pressuposa sempre l’absència d’excitació (poden tenir un comportament sexual satisfactori respecte a carícies i tot tipus d’estimulació que no sigui intravaginal), tot i que pot estar associada a anorgàsmia i també a baix desig sexual.

Pregunta 4:  i això passa des del primer moment que es tenen relacions sexuals?

El 90% dels casos sol ser primari, és a dir, des de l’inici.

L’altre 10% són secundaris: després d’una època on la penetració ha estat possible, apareix el problema. I com elements predisponents trobem:

·      Complicació posterior a una lesió orgànica o intervenció quirúrgica

·      Conseqüència d’una greu crisi afectiva

·      Desavinences en la parella

·      Estrès

·      Agressions traumàtiques: violació

Pregunta 5: I com es tracta?

Si després d’una exploració no es detecta cap problema fisiològic, s’inicia una teràpia sexual amb una potenciació de la erotofília ( eliminar actituds negatives y els prejudicis entorn la sexualitat en general, exercicis de Kegel i autoestimulació) i una desinsibilització in vivo o in vitro amb l’ajuda del dit i dilatadors vaginals (permeabilització vaginal amb dilatadors i capacitació coital). També dóna bon resultat el biofeedback.